curar connectant

a vegades hi ha somriures que curen. també companyies. arribar a deixar-me curar a través de les relacions no m’ha sigut fàcil, ja que eren sempre el meu espai menys segur, el meu neguit, la meva angoixa. sempre l’alarma constant. ara puc també curar-me a través d’elles. una de les coses que més m’alegra. estimo… Leer más →

moure’ns aturant-nos per respirar aquest moment

estic caminant nous camins. estic explorant noves sensacions. estic veient(-me) d’altres formes, sentint(-me) d’altres formes. estic (re)descobrint i (re)construint. estic en un moment pre-(nou-)naixement. tinc una cosa dins que em remou, i no és por, és aquella petita sensació de vertigen i emoció que acompanya molts dels descobriments durant l’adolescència, com quan t’escapes per primer… Leer más →

estimo el que tinc

algunes vegades s’ha de sortir d’alguns llocs per poder veure les coses amb perspectiva. d’aquí a poc, el 2 de setembre, farà un any que vaig començar teràpia. m’impressiona veure’m, veure el recorregut, veure com em sento, comparar-me amb com estava, no per algun tipus de competició amb mi mateixa, sinó per alegrar-me del camí… Leer más →

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: