ràbies, lluites, camins i companyies

porto dies donant-li voltes, transitant el meu estat entre la ràbia i la tristesa, intentant entendre d’on treiem les forces per continuar seguint, fent, vivint, transformant. no ho sé. hi ha històries que m’espanten, i em fan desitjar fugir. després descobreixes que hi ha relacions que curen. i aleshores et perds, et mantens. t’agafes fort a elles, de la mà o a base d’abraçades. de cures, omplint una mica amb estima allò que ens ha buidat tanta violència. estic omplint amb confiança tanta desconfiança. és qüestió de saber destriar. un passeig, una conversa, un contacte. respires, i pots aixecar-te i seguir. així d’alguna manera segueixes lluitant. dia a dia.

porto dies despertant-me amb ganes de cremar-ho tot. violència, diuen. no. violència és l’exercici de poder, que t’arrenquin el poc cos i ànima que et queda. és l’agressió. violència és l’estat, patriarcal, racista i colonial, i són el pare i el marit. violència és qui t’aixafa, dia rera dia, i no et permet viure. ni a tu ni a les teves filles, les teves germanes, les teves amigues, les teves veïnes.

i serà per totes aquestes per les que seguirem. aquí. lluitant. agafades de la mà. amb o sense somriure. perquè hi ha dies que no dóna per més que una cara de mala hòstia. i un llumí. i que s’apartin.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: