m’agrada transitar les crisis. m’agraden profundes i amargues, o planes i dolces. m’agrada no esquivar-les. m’agrada agafar-les, surfejar-les, cuidar-les. m’agrada aprendre d’elles. m’agraden les crisis, tot i que a vegades puguin ser doloroses.
m’agrada sortir-ne. m’agrada aquella sensació de treure’s un gran pes de sobre. serà en part això el massoquisme? la sensació agradable posterior de l’absència de dolor? potser una part és així. potser altres parts no. no estic dient que m’agradin les crisis per massoquisme. estic divagant a través de moltes altres emocions corporals meves. perquè per a mi les crisis són també corporals. molt sovint em posen malalta. el dolor físic m’acaba d’alguna manera reconfortant. i m’alleuja una mica el dolor emocional.
m’agrada desfogar-me. m’agraden aquests finals, catàrquics. m’agraden els processos, viure’ls, plorar-los, abraçar-los. m’agrada no saber a on van, tot i intentar imaginar-ho a l’inici.
m’agrada transitar les crisis. m’agrada com em transformen.
Responder