fent les paus amb el passat

avís de contingut: menció d’auto-lesió, ràbia, ofeg, medicació/drogues/calmants

hi havia un abans, on el meu cos sempre cridava. sagnava i plorava de ràbia. ofegava. s’ofegava. no sabia sentir si no era a cops, a ferides, a hòsties. a hòsties contra tot el que trobava. també contra la vida. cridava, i no escoltava. cridava per no escoltar. cridava per no escoltar-se. vaig aprendre a flotar. no era viva, simplement flotava. a base de calmants, dels que es tragaven, dels que tragaven. empassar, sense respirar, sense tastar, sense sentir.

i ara, des de la distància, ja no et ploro. t’he plorat, molt. ara et porto. no et vull negar. has format part de la meva vida. sé que a cada instant canviem, mutem, mai som les mateixes. i a la vegada formem part de totes i de la present. et porto a dins. sense rencor. he netejat el rencor aquests últims mesos, he fet molta neteja. a base de llepar-me ferides. d’acceptar-me. d’acceptar-te. i ara puc portar-te amb i sense orgull, com qui porta la foto de les seves netes, a la cartera, o les seves filles. jo et porto al cor i et veig amb amor cada cop que a través del mirall a totes nosaltres, petites parts de tot, ens mires.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: