a vegades hi ha somriures que curen. també companyies. arribar a deixar-me curar a través de les relacions no m’ha sigut fàcil, ja que eren sempre el meu espai menys segur, el meu neguit, la meva angoixa. sempre l’alarma constant. ara puc també curar-me a través d’elles. una de les coses que més m’alegra. estimo el filtre que m’he creat. i no només això, sinó també com puc fer servir aquella sensibilitat que abans tant m’afectava i m’alertava. ara em cura.
i és això. cada somriure. sentir-vos aprop, encara que algunes estigueu lluny. poder gaudir-vos. poder plorar-nos juntes. poder-nos ajudar, poder-nos aguantar en els moments també baixos. i poder-nos curar.
la pau de deixar de sentir tot com l’enemic, per tenir moments i espais on poder respirar, tocar. i, sobretot, tornar a connectar.
Responder