estic caminant nous camins. estic explorant noves sensacions. estic veient(-me) d’altres formes, sentint(-me) d’altres formes. estic (re)descobrint i (re)construint. estic en un moment pre-(nou-)naixement. tinc una cosa dins que em remou, i no és por, és aquella petita sensació de vertigen i emoció que acompanya molts dels descobriments durant l’adolescència, com quan t’escapes per primer cop. tinc un impuls, però més controlat. i són els somriures que em mouen de tant en tant els que em motiven. estic respirant, inspirant, observant. i a la vegada, de forma quasi contradictòria, m’estic preparant per la tardor. per això certes ansietats. és com si et comencessis a preparar per sortir, però a la vegada sentissis el desig i necessitat de la calma, l’interior, la reflexió, la pre-preparació.
per això m’aturo. o més aviat em freno. i et miro. i somric. no sé què se’m desperta, però és com si m’estigués retrobant amb algú que vaig deixar fa temps enrera, algú a qui estimava, algú que motiva tots els meus sentits. algú que era jo, però a la vegada algú altre.
respirem. juntes. no fa falta, ara mateix, res més.
Responder