ressituar-se

una de les coses que m’ha aportat el procés terapèutic en el que estic ha sigut el de poder tenir més clares quines són les coses que vull a la meva vida, ressituar-me. fins fa poc em sentia quasi sempre molt perduda i amb una tendència molt gran a abandonar allò que a vegades semblava donar-me certa seguretat (crec que per aquella necessitat tant gran de fugida i per la por a la pèrdua). sempre acabava fugint de la pròpia seguretat i estabilitat, tot i que això sempre m’acabava posant en situacions precàries i no desitjades. però per a mi aquestes situacions on em posava eren les úniques que sentia familiars i conegudes. 

ara estic intentant lidiar amb aquesta part del procés que, per un costat m’està portant més alegria i tranquilitat, però per un altre està fent que hagi de gestionar cert sentiment de culpa per moltes de les decisions que he pres durant molt de temps, o quasi tota la meva vida. sé que és un procés que no serà llarg, però suposo que l’haig de passar. entenc racionalment que no vaig poder prendre millors decisions, que tampoc estava en condicions per entendre res de millor manera, o de sentir-les. però ho haig de passar també pel cos i l’emoció. a més, a part del sentiment de culpa també està el neguit per adonar-me de certes pèrdues, que també haig d’acceptar. 

hi ha coses, a més, que no tinc ganes d’esperar-les més. i això és tota una nova aventura. 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: