confinament i millora

avís de contingut: menció d’estrés post-traumàtic, ansietat, angoixa, por, pànic, dolor, abús d’alcohol i altres drogues, mort, malaltia, covid, confinament.

a mi la quarentena em va permetre deixar de tenir ansietat. perquè és cert que tinc certs privilegis, la meva feina no estava en risc, podia teletreballar i seguir cobrant. a més, també, el virus en sí no em produeix angoixa, ni por. no perquè pensi que és una ‘gripinha’, ni tampoc perquè no em preocupi el que implicaria cap a altres persones que jo l’agafés; al contrari, la meva única preocupació han sigut les demés persones. jo tinc una relació amb la malaltia i la mort que poques persones entenen, i que poc comparteixo, i que, tot i que ja no acostumo a posar la meva vida en risc, només em fa por el meu propi dolor i la mort de les demés.

tornant al que comentava al principi, a mi la quarentena em va permetre deixar de tenir ansietat, no només pels meus privilegis, sinó també em va ajudar en els meus no-privilegis. en el meu cas no només per molts dels trets autistes que moltes vegades fan que m’angoixi en moltes situacions socials que en una quarentena són fàcils d’evitar, sinó també em va permetre allunyar-me del meu principal trigger del meu estrés post-traumàtic: les relacions. per això he pogut avançar tant en la teràpia, per això he pogut deixar de beure, per això he pogut connectar tantíssim amb mi i amb tantes coses. per això he pogut anar treient-me tantes capes durant aquests pocs mesos.

amb tot això no vull dir que m’alegri del que ha passat, ni molt menys. tampoc vull menystenir les que aquesta quarentena els ha agreujat problemes de salut mental i/o els ha provocat de ‘nous’, inclús estrés post-traumàtic. vull, només, compartir altres experiències de quarentena, especialment en aquest espai on comparteixo sobre el meu procés de recuperació. en el meu cas concret m’ha ajudat amb els meus problemes de salut mental.

una de les coses que he pogut començar a fer més són coses vinculades amb el cos. quan vaig començar la teràpia al setembre passat ni m’imaginava que podria fer-ho. cada vegada que la meva terapeuta em recomenava fer alguna cosa més física el meu cos es posava en guàrdia, molt tens, i només sentia por i ganes de plorar. porto des de abans de l’adolescència amb el cos tens, mentre a la vegada era incapaç de sentir, alternant moments de dolor intens que no he sabut mai gestionar (fins ara). per això he tingut moltes èpoques on he abusat molt de l’alcohol, i d’altres drogues.

però just abans del confinament vaig començar a sentir que era el moment de començar a connectar una mica amb el meu cos i el confinament va ser el millor moment per començar a fer-ho, especialment per no haver de lidiar a la vegada amb l’angoixa que normalment em produien les relacions (tot i que amb la teràpia i l’aprenentatge de reconèixer les alarmes a temps començaven a ajudar-me a baixar molt aquesta angoixa). i ha sigut genial, i m’està anant genial. sento una gran transformació que no sé explicar amb paraules gaire bé.

una de les meves pors era que acabés el confinament: tenia por a tornar a sentir tot aquell merder emocional (por, pànic, angoixa, dolor, o incapacitat de sentir) que em provocaven les relacions. però amb el desconfinament m’he adonat de que aquell merder emocional sembla estar-se diluint, sembla que va desapareixent. i això és un dels millors regals que m’ha portat aquest procés.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: