una sensació estranya

hi ha molts dies que em pregunto com he arribat fins aquí. moltes de les vegades em pregunto si val la pena seguir, o bé per què he empès el meu cos constantment per seguir existint. no tinc gaire resposta. el que m’he preguntat mil cops també és per què un món que s’ha dedicat a negar-me, a esborrar-me, a desitjar, literalment, que no naixés mentre a la vegada tampoc permetia evitar-ho, es dedica a la vegada a no deixar-me deixar-lo en pau.

és dels primers cops que miro aquesta història des del principi fins a on sóc ara, i la veig amb tranquilitat. ja no m’odio per haver-me odiat tant. sé on va començar tot plegat, abans de que jo naixés, d’aquí aquesta obsessió. sé el que he arrossegat i amb qui he compartit aquesta història. una història que ens uneix de forma complexa, simbòlica, emocional i física. que ens uneix tant que moltes vegades ens repeleix.

i ara, segueixo pensant, com merdes he pogut arribar fins aquí, i com puc haver aconseguit tanta calma entre tanta tempesta, i entre tant missatge constant per aconseguir el meu propi auto-rebuig.

som supervivents. cada una a la seva manera. cada una per estar travessada per diferents coses. cada una en el seu context. és aquesta sensació estranya de no saber què fas aquí, de no tenir molt clar si era el que volies i a la vegada alegrar-te d’haver-hi arribat (sense tampoc sentir-te malament si no ho haguessis fet), la que moltes compartim.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: