ritmes i relacions: deixar enrera l’angoixa

avís de contingut: menció d’angoixa, maltractament, manipulació i pànic. consum relacional.

una de les decisions que ha sigut important en aquest procés en el que estic ha sigut deixar les no-monogàmies. sentia, i encara sento, que com ens movem dins d’aquestes és altament consumista i hi ha molt poc espai per al temps, el comprendre, el contacte. potser a altres persones no els passarà, no ho sé. però a part de la crítica política o teòrica que en pugui fer per com de malament tractem en general a la gent, on s’inclouen com es practiquen les no-monogàmies, també hi ha una cosa profunda sobre les meves necessitats i com d’incompatibles són els funcionaments en aquestes filosofies. la gent consumista és agobiant. jo no tinc ni la capacitat de coleccionar res. a mi se m’escapen totes les coses de les mans. em rellisquen. i en les no-monogàmies molt més. per molt que les teories ens diguin altres coses.

necessito calma, tranquilitat. necessito conèixer, sentir, comprendre. i a un ritme com el que ens imposa ara el confinament. sí, què voleu que us digui, un avantatge del que ha passat ha sigut poder reduir el ritme de tot, inclòs el de les relacions. i m’he adonat de que els ritmes cosiderats normals no fan per mi. no em permeten entendre i per tant em produeixen el pànic de caure infinitament en les mateixes merdes. estic cansada de que m’imposin sempre uns ritmes que no em van bé i que em trenquen. ritmes que, a més, són una mentida, ja que hem passat de buscar a la persona ‘perfecta i ideal’ de la monogàmia a que ens importi bastant poc el que consumim, volent només trobar aquella petita part en la que diem que connectem, però que en realitat usem. i tirem.

hem ‘deconstruit’ tant que hem acabat destruint tot. també les coses bones de moltes coses. i que consti que poso ‘deconstruir’ entre cometes.

tot això té molta relació amb el procés en el que estic perquè per a mi, i especialment per al meu cos, és important gestionar el que sento, donar-me temps a entendre, analitzar les alarmes, poder decidir amb marge. no caure en les mateixes merdes. necessito sentir, i a un ritme que m’ho permeti.

ara estic contenta i em sento molt bé perquè he après sobre les alarmes, no només negatives, sinó també els senyals positius. quan vaig començar la teràpia estava molt angoixada perquè no sabia com ensortir-me, perquè em feien pànic les relacions, especialment les noves. i només feia que plorar. només volia entendre com detectar-ho a temps. només volia que no em tornessin a mentir, manipular, utilitzar, enganyar, maltractar, aixafar. però a la vegada també em feia pànic el mur que m’havia construit perquè sentia que em separava i que no em permetia tampoc sentir les coses bones o connectar. ni amb mi mateixa. el trauma fent de les seves.

després de 7 o 8 mesos em sento molt diferent. no només sento que puc detectar les alarmes, sinó que jo mateixa he canviat molt les meves atencions per a no caure en el mateix desgast. a més, m’estic permetent acceptar el ritme que necessito, i estic començant, sense adonar-me, a obrir-me molt més i a permetre’m sentir i voler d’alguna manera connectar i conèixer. i està sent bonic.

miro enrera a aquella persona que només plorava i s’angoixava i em sento molt feliç del procés que he fet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: