contacte

avís de contingut: menció de por i angoixa, menció d’alcohol i abús d’alcohol, menció d’agressió i apropiació

a vegades la por al contacte no és la por a afectar-se de forma genèrica. és la por a que t’afectin de forma imposada. és la por a que t’agafin, et trenquin, t’utilitzin i et llencin. el contacte, el trobo a faltar. sempre l’he trobat a faltar. però el problema gairebé sempre ha sigut el pànic, a les situacions de pànic, on no puc tenir el control, on t’ensenyen (et fan creure) que qualsevol contacte és carta blanca per apropiar-se’n des de fora de tu.

estic aprenent sobre el contacte. irònicament també ara en ple confinament i distància física. estic aprenent el que em falta, i sabent i pensant què em genera aquella angoixa continua. des de l’adolescència el contacte era allò desitjat i a la vegada allò que m’angoixava. a vegades necessitava beure alcohol només per poder viure una abraçada en pau. amb l’edat aquest efecte ha anat canviant d’intensitat, fluctuant, però sempre ha estat allà. la por al contacte, a que m’afecti el contacte, a que em trenqui, a que se m’imposi un contacte apropiat, a sentir-me petita, trencada. la mateixa angoixa em generava angoixa. sentir-me així em feia sempre sentir angoixada, per no poder viure una cosa tant simple i desitjada d’una forma estable. l’angoixa generava angoixa, que, a la vegada, generava més angoixa.

vull re-aprendre el contacte. vull que el meu cos aprengui que hi ha espais i relacions més segurs en els que es pot relaxar, en els que es pot afectar. una de les coses que ho evitava era no saber detectar en quines situacions i amb quines persones podia representar una apropiació, una agressió. porto anys i anys lluitant per intentar aprendre a fer aquesta lectura. i com més intentava fer-la més perduda em sentia. s’afegia, per tant, la meva por constant a caure en situacions i relacions repetidament agressives per a mi i que deixaven el meu cos en una constant guàrdia.

una de les coses més boniques que m’han passat aquests últims mesos és que he après a detectar les alarmes i els mecanismes que m’estan dient i senyalant que aquella no és una situació/relació/persona segura per a mi. i això m’ha començat a relaxar i a donar molta més seguretat. una seguretat que portava tota la meva vida buscant. i, per fi, puc sentir una petita part d’ella.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: