avís de contingut: menció de trauma i de dinàmiques de maltractament
tenia por a que aquest moment arribés. ho sabia, ho esperava, l’olorava. no per què tingui poders màgics, és perquè he après molt com va la vida. estic trista. i també enfadada. i m’estic permetent estar enfadada. m’he adonat, com més entenc com va això del trauma, que hi ha dinàmiques que afecten sobretot perquè no et permeten fer res, ni reaccionar, ni encarar-te, ni marxar. no et permeten decidir, no et permeten moure’t. només et quedes preguntant-te què està passant. pot ser a través de la mentida, la manipulació, o a través del silenci, o bé amagant, no donant la informació. i s’ha de trencar aquest bucle. t’has de permetre enfadar, marxar, decidir. encara que sigui pel simple fet de detectar-ho. decidir, moure’t, fer alguna cosa. sentir que pots escollir. empoderar-te.
no tots els maltractaments o les seves dinàmiques són degudes a persones xungues que volen dominar-nos. a vegades és l’únic que hem après i no coneixem altres dinàmiques que no siguin tòxiques. a vegades les hem après a través del trauma, per defensar-nos d’allò invisible i quan no teniem eines. però són dinàmiques que tot i que provenen d’altres punts també fan mal i també traumen. és el bucle que hem de trencar.
m’agrada sentir-me així, sentir-me trista però tranquila. sentir que puc fer coses, que puc escollir. al meu ritme. i ara, tot i l’enfadament, estic contenta i demà serà un altre dia, més aprop de la meva estimada primavera, quan sé que tot això, a diferència del que sempre em passava abans, ho hauré aconseguit oblidar.